Extracts of the readen text
-
Greix de dits sobre vidre
Fingers Grease on Glass
Performance, 25 min
2017
-
A performance conceived for the Centre d'Art Maristany linked to the building’s previous use as a clothing store.
A narration based on three different objects unfolds: a glass wall, a running shoe and a stone from the courtyard.
-
Back to the images
-
Image
(...) Les finestres de les cases sempre s'adaptaven al grau d'intimitat que es volia, però on no hi havia límits, era en les finestres comercials. Quan la tècnica ho va permetre no es feien finestres, sinó cortines de vidre. Façanes de vidre arran, pràcticament sense marc ni juntures. A sang. És per això que el vidre, té una relació molt íntima amb el desig. Els ulls que capturen unes vistes, la mà que pràcticament agafa l'objecte que desitja.
Com ens agrada la transparència! Mires a través seu i dius: Desitjo aquest paisatge exòtic, aquest horitzó infinit, aquests cossos treballats, aquests texans foradats.
Si ho mirem en abstracte, veure-hi a través sembla que tingui algo de sobrenatural. Agrada perquè fa sentir poderós. Sóc un pseudo-fantasma. No creuo parets, però hi veig a través.
No hi ha res com uns vidres nets que a poc a poc ni els veus.
Et deixen ser el paisatge. Els texans. El cos treballat. (...)
(...) Crec que ja t'hauràs fixat que porto sabates noves. Són la lleugeresa portada al món material. Quan l'ergonomia es treballa bé, la sabata és pràcticament inexistent. Em sento com si tingués un paper secundari a la història del vestit nou de l'emperador, i ara mateix t'estigués ensenyant la nuesa dels peus mentre penso que vaig calçada.
Les primeres sabates eren de pell d'animal doblegada, que intentava embolicar la complexe forma d'un peu. Una doble pell que enfortia i protegia la primera. La segona pell que porto són combinacions de micropartícules sintètiques, que reprodueixen cèl·lules. Tecnologia high-tech i matèria orgànica. Un combinat de gomes i teixits plàstics que guien el peu per tots aquells camins que encara no coneix.
Sense limitacions. Ajústatelas y despega.
De fet els objectes tampoc són només objectes. Són catalitzadors de forces. Aquesta sabata és un node, un conglomerat. Una constel·lació. Un coàgul. Un fòssil. Cos i llenguatge. Actitud i flosofa. I de tan ergonòmica, gairebé ni la sents.
Per això és important que al presentar-la en un aparador no projecti ombres. S'ha de fer com si la llum anés a través seu. (...)
-
(...) Una pedra del pati ha entrat dins la sala. No és una àgata, ni una maragda, ni un robí. És una pedra sense cap particularitat. Una pedra natural, normal i corrent. Però de fet, si proves de buscar una pedra així, no et serà fàcil trobar-la. És millor comprar-les en sacs que buscar-les. Les pedres sense cap particularitat, escassegen.
Per això es fan servir de decoració. En aquest pati d'inspiració romana, simbolitzen l'essència de la natura. Va molt bé mirar-les i treure les tensions acumulades. No es tracta de passejar-s'hi, sinó de contemplar-les des de dins. Com es faria en un jardí zen! I pensar que abans eren tecnologia pura. Eines per tallar, moldre, picar, estovar, partir, obrir. Per no parlar dels seus múltiples usos com armes.
Mira-la, ara et sembla banal i alhora excepcional. Són en aquestes petites coses on es nota el nostre progrés, no trobes? (...)