Extracts of the readen text
–
Per créixer, primer s'enterra
In Order to Grow One has to Bury
–
Lecture-performance, double projection, 20 min
2016
–
Back to the images
(...) El terreny on s’alça una casa té un amo, un esperit, un mort que vol menjar; calia consagrar-li un home, i el geni estava satisfet.
Aquesta pràctica, es va suavitzant per un procés de substitució de les víctimes. Ossos d'animals, de galls, ovelles, cabres, cavalls, s'enterren enlloc d'humans abans de construir-hi al damunt.
És com si el sacrifici fos una transacció, on es trauria la vida d'un ésser viu i se li donaria a una construcció de pedres, fusta i adob, donant una ànima a allò que sinó semblaria mort.
En estrats menys profunds, els ossos comencen a substituir-se no per altres vides considerades menys significants, sinó per objectes atorgats de valor. “La bolsa o la vida” vam començar a dir. Doncs una vida té altres substituts, com per exemple el valor material. (...)
(...) Cuando se ha cavado el hoyo en que ha de caer la piedra, se busca a una persona extraña, y mientras se la entretiene hablando, un albañil se coloca detrás y toma la medida de su sombra. El palo con que la ha medido, se entierra luego y se cubre con algunas paletadas de mortero. (...)
(...) És una arqueologia sense misteris, on tot s'ensenya. Prefereix perdre resistència al pes dels sediments que deixar de ser sincera. No és una pedra per ser vista en un futur. És una pedra del Here and Now.
Versàtil, té la sort de no ser-hi o de ser-ho tot, de deixar passar la llum i emmarcar un cos dins seu.
Una pedra que s'adapta al medi. Que un cop enterrada esdevé flexible i mòbil. Que deixa passar la terra entre les escletxes dels seus vèrtexs i colar-se l'aigua de la pluja. Una pedra porosa, fluïda i viscosa.
Que emmiralla aquells que la dipositen. Que substitueix els seus cossos per reflexes sobre la seva superfície. (...)